El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer . En molts països és considerat el Dia dels Enamoratxs, celebrat en aquesta data perquè es creia que era el dia en què les aus triaven parella. A Colòmbia , per motius comercials, aquesta festa se celebra el tercer cap de setmana de setembre i es coneix com a dia de l'amor i l'amistat. A Catalunya tradicionalment es celebra el dia dels enamorats el 23 d’abril per la diada de Sant Jordi , a Valencia i els voltants per Sant Dionís el 9 d’octubre. Però qualsevol dia de l'any és perfecte per demostrar que estimeu aquella persona tan especial! La diada de sant valentí fa referència a dos sants el bisbe sant Valentí de Terni i el màrtir Valentí de Roma. Realment se'n sap ben poc d'aquests sants i s'ha dubtat que siguin més d'un fins i tot, tinguin caràcter llegendari, que a continuació explicarem... PER QUÉ REGALEM FLORS PER SANT VALENTÍ? Els orígens d’aquesta tradició , provenen l’Imperi Romà. A l’època en que Claudi II era l’Emperador, aquest va decidir prohibir els matrimonis entre els joves ja que considerava que si no teníen cap lligam afectiu, els homes lluitaven millor en la guerra. I entre tots els sacerdots de Roma, l’únic que no va estar d’acord amb aquesta norma va ser el cristià Valentí, que, d’amagat, continuava realitzant casaments entre parelles d’enamorats. Quan l’Emperador se’n va assabentar el va empresonar i va fer-lo matar el dia 14 de febrer. Un dels guàrdies que el custodiava, va voler homenatjar-lo i va plantar un roser en el lloc on va ser executat i des d’aleshores aquesta flor és el símbol de l’amor. QUINES FLORS PUC REGALAR PER SANT VALENTÍ? Les mes regalades per sant valentí son les roses ja sigui amb bouquet o individuals també les orquídies i lliris. Les orquídies simbolit zen l ’amor i l'exotisme, són originaries del trópic, creixen fàcilment i floreixen en la majoria de condicions . Els lliris el seu simbolisme és la innocència i la pure s a per això la gran majoria de flors que es regalen son lliris blancs. Però la realitat és que les millors flors són aquelles que emocionen a qui les ha de rebre. Si feu una ullada per la nsotra floristeria online hi trobareu packs que combinen la delicadesa i bellesa de les flors, la dolçor d'uns bombons de xocolata i els aromes i la frescor del vi DO Tarragona. REPARTIM A DOMICILI EL 14 DE FEBRER - Comandes limitades -  No oblidis que també pots fer la teva comanda a les botigues habituals de dilluns a divendres i les nostres floristes t'assessoraran per fer el millor regal!

Els orígens d el tió de Nadal Un tió (tizón en castellà) és un tronc o soca d’arbre adient per cremar o bé un tronc de llenya a mig cremar, quan posem un tronc al foc i es va consumint adquireix un color negre i es converteix en carbó. Antigament a les masies tothom tenia un foc a terra o més d’un. En l’època de les festes de Nadal la família es reunia a la vora de la llar de foc i gaudia dels àpats més especials de l’any. El foc que cremava era el pilar fonamental i el més important per passar un bon Nadal. Era el millor regal, el tió cremant donava escalfor, llum i caliu. En moltes religions el foc és un element clau que representa la purificació i d’ell es desprenen moltes simbologies. El foc està fortament arrelat a les tradicions catalanes (les falles del Pirineu, Sant Joan, Sant Josep, la nit de reis per exemple a la Riera de Gaià…) com no podia ser d’altra manera una de les tradicions més populars per les festes de Nadal, el tió, també té els seus orígens en el foc.

Enguany fa 40 anys que el parlament de Catalunya va ser reconstituït com a tal en el procés de transició democràtica. La primera llei promulgada pel Parlament de Catalunya després de la seva reconstitució l'any 1980 va ser declarar institucionalment la Diada de l'Onze de Setembre com a festa nacional de Catalunya. Posteriorment l'any 2006 van ser reconeguts legalment com a símbols nacionals de Catalunya la bandera de Catalunya, la senyera, l'himne Els segadors, i la Diada de l'Onze de Setembre. El motiu de la Diada Nacional de Catalunya és la commemoració de la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 en la guerra dels Segadors on els catalans van defensar la corona d'Habsburg de la centralista monarquia borbònica. En aquesta guerra estava en joc el model descentralitzat així com la identitat i les institucions locals defensat per la monarquia dels Habsburg. Després de la victòria dels Borbons, Felip V es va implantar un model centralitzat i amb un nou decret de Nova Planta el dia 16 de setembre es va abolir la Generalitat de Catalunya quedant derogades totes les institucions d'autogovern catalanes. No és fins a l'any 1886 que es realitza la primera commemoració de l'Onze de Setembre en una missa a la parròquia de Santa Maria del Mar a Barcelona al costat del Fossar de les Moreres on es creu que hi van ser enterrades moltes víctimes d'aquella batalla. En aquesta missa es va retre un homenatge als màrtirs morts en la batalla i hi van participar personalitats catalanistes de l'època com Àngel Guimerà i Valentí Almirall. Dos anys més, tard l'any 1888 s'instal·la el monument en honor a Rafel Casanova que esdevindria un punt de referència per als futurs actes commemoratius. Durant anys l'11 de setembre era una data al calendari de reivindicació i rememoració dels fets de l'any 1714 que a poc a poc va anar expandint-se per tots els pobles i ciutats de Catalunya. Es realitzaven actes de tota mena: misses en record als difunts en la batalla, conferències històriques, discursos, representacions teatrals dels fets, càntics, etc. A partir de l'any 1894 va popularitzar-se el fet que després de la celebració dels actes amb motiu de la Diada s'anava en processó fins a l'estàtua en honor a Rafael Casanova per fer-hi una ofrena floral. A partir d'aquell any les ofrenes florals han esdevingut una tradició inexcusable en totes les ciutats de Catalunya. Totes les entitats i institucions de Tarragona participen en aquest acte que se celebra el matí de l'11 de Setembre al monument de Rafael Casanova en record dels fets d'aquell 11 de setembre de 1714. Moltes de les institucions opten per confiar en Floristeria Romeu per fer la seva ofrena floral. En aquest acte d'homenatge és típic oferir un coixí de clavells vermells i grocs configurant la senyera o bé l'escut de l'entitat o institució. És un orgull poder posar el nostre petit granet d'arena cada any en aquest acte que posa en relleu la importància de la identitat catalana i la seva història.

L'alfàbrega és una planta agraïda i molt fàcil de cultivar a casa. Se sembra l'alfàbrega pels voltants del 5 de febrer quan les fredors més intenses ja han marxat. El primer moment de recol·lecció de la planta és per Sant Joan però el màxim esplendor d'aquesta planta és amb la festivitat de la Mare de Déu d'agost, cap al 15 d'agost. Virtuts i propietats L'alfàbrega és una planta que està a bastament utilitzada en els països Mediterrani, com a un element indispensable en la preparació de molts plats. En moltes cuines, l'alfàbrega fresca s'utilitza com a condiment alimentari, per amanir àpats o per fer salses. Una de les principals característiques de l'alfàbrega és la intensa olor que desprenen. L'olor de l'alfàbrega, que és perfumat, té un efecte repel·lent de mosquits, mosques, i altres insectes. Per això molta gent té alfàbrega a les finestres i balcons de casa seva. L'alfàbrega present a les festes de Tarragona i d'arreu A part de la festa de sant Magí l'alfàbrega està relacionada en moltes festes del mateix mes d'agost a continuació en citarem algunes. Festes Majors de Mislata a l'Horta oest al país valencià (El dia 2 d'agost). La Festa Major de Vilanova i la Geltrú, que es celebra aproximadament cap al 5 d'agost, diada de la Mare de Déu de les Neus En la festa de la Mare de Déu de l'Assumpció el dia 15 d'agost l'alfàbrega prent una especial importancia, ja que moltes persones l'ofereixen com a ofrena a la Mare de Déu Adormida, emblema de la natura que per aquestes dates està adormida sobretot a les illes balears Es guarneix el mateix dia 19 d'agost la capella de Sant Bernat. Com tots els tarragonins i tarragonines coneixem el dia 18 a la tarda amb la baixada de l'aigua de sant Magí es reparteixen alfàbrega i espígol dins dels mateixos carros a la gent que els rep pels diferents carrers de la nostra ciutat a part d'això la capella del portal del carro és guarnida també amb alfàbrega.

El patró de la ciutat de Tarragona, Sant Magí, ens evoca tradicions que any rere any els tarragonins i tarragonines esperem amb il·lusió. Aquest 2020 però la Festa Major petita se celebrarà d'una manera diferent i Floristeria Romeu en vol seguir formant part. Ens omple de felicitat poder dir que col·laborem amb els Portants de l'Aigua oferint-los els ramets d'espígol que es reparteixen a l'arribada de l'Aigua amb els carros i cavalls. El dia 18, però, aquesta entrada no es podrà celebrar de la manera que la coneixem però a tota la ciutat de Tarragona hi haurà punts de distribució de les tradicionals ampolletes, mides i càntirs . El Quiosc de la plaça Verdaguer serà un punt de distribució tot col·laborant amb els Portants de l'Aigua de Sant Magí comptarem amb totes les mesures de seguretat pertinents així com amb un TPV per poder fer els vostres pagaments amb targeta de crèdit i dèbit . Horari paradeta FLoristeria Romeu - Quiosc Plaça Verdaguer Dimarts 18 d'Agost de 17:00 a 20:00h Dimecres 19 d'Agost de 9:00 a 15:00h A la paradeta que hi posarem especialment per l'ocasió hi trobareu tots els productes que altres anys es venien a l'Ermita del Portal del Carro així com plantes aromàtiques i moltes sorpreses que us hem preparat amb il·lusió. Tampoc hi faltarà la presència d'un carro de pagès que ens recorda aquesta entrada de l'aigua que desitgem poder gaudir amb normalitat l'any vinent. Esperem la vostra visita!

El ram de núvia no pot faltar en cap casament i per això avui us explicarem els seus orígens i significats. En qualsevol celebració les flors sempre hi són presents per la seva bellesa i simbolisme. Actualment el ram de núvia ens parla sobre la núvia, sobre la seva personalitat i els seus gustos. El ram és un element imprescindible i especial per això a Floristeria Romeu dissenyem rams únics i personalitzats per a núvies. En el passat era molt habitual recórrer al llenguatge de les flors per expressar-se, més endavant us en parlarem. En el cas dels casaments el ram de novia servia per encriptar missatges secrets entre la parella. En l'antic Egipte les núvies lluïen rams d'herbes aromàtiques molt potents com llorer, all i farigola amb la finalitat d'espantar els mals esperits. D'aquesta manera es creia que estarien protegides i que cap mal s'interposaria entre la felicitat de la parella. Les herbes aromàtiques podien anar acompanyades d'altres herbes i flors i es creu que fins i tot els esposos arribaven a menjar-se-les per purificar-se i estar protegits. També es creu que aquesta pràctica podia ser gràcies als poders afrodisíacs d'algunes de les herbes que es relacionaven amb la virilitat i fecunditat. Segles més tard les herbes aromàtiques van ser substituïdes per l'actual ram de núvia quan aquesta tradició va arribar a Europa després de les Croades. Hi va haver èpoques com a l'edat mitjana que els rams eren grans i es diu que servien per emmascarar l'olor de la núvia. Res a veure amb el glamur i el romanticisme. Durant l'edat mitjana els primers banys es prenien al maig quan començava a augmentar la temperatura. Per aquest motiu se celebraven totes les noces a l'inici de la primavera. En aquella època el ram era un complement per a la núvia que l'ajudava a fer més bona olor i tenir millor presència. Els rams de núvia han anat evolucionant al llarg de la història i han estat presents en diferents cultures d'una forma o d'una altra. L'ús del ram de núvia té les primeres connotacions religioses quan les núvies ofereixen el seu ram a les divinitats per demanar-los protecció i prosperitat així com salut i abundància per a la seva descendència. En la cultura mediterrània les núvies lluïen rams fets amb rames de taronger florit o atzar com a símbol de puresa i virginitat. Abans però les núvies gregues preferien portar rams fets amb heura, una planta forta i resistent, atributs que volien associar a la seva unió.

La periodista Laia Díaz va visitar-nos fa unes setmanes per realitzar una entrada al blog sobre el petit comerç de Tarragona.